LETRA EN CATALÁN
Perquè sóc poble
Sempre
caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
No, jo no sé ser del món
sense ser d'algun lloc
arrelat en el món.
Jo sóc de l'univers perquè sóc poble.
Junt a la bona gent de la comarca
em sé com un puntet
de la galàxia.
Sóc d'un país allargat
amb illes per la meitat,
inclinat a l'orient.
Sempre caminaré amb el meu poble.
No tenim vocació
de generals
ni d'emperadors,
però tampoc no és el nostre destí
viure demanant disculpes
per existir.
Seguirem somiant
un estel de llibertat.
Som així de pesats;
ni sabem, ni podem, ni volem
no somiar.
Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
Sóc d'un país d'amistat
que li dóna la mà
a tothom que li l'estén.
Jo sóc de l'univers,
com no ho podria ser?
Si sempre caminaré amb el meu poble.
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
No, jo no sé ser del món
sense ser d'algun lloc
arrelat en el món.
Jo sóc de l'univers perquè sóc poble.
Junt a la bona gent de la comarca
em sé com un puntet
de la galàxia.
Sóc d'un país allargat
amb illes per la meitat,
inclinat a l'orient.
Sempre caminaré amb el meu poble.
No tenim vocació
de generals
ni d'emperadors,
però tampoc no és el nostre destí
viure demanant disculpes
per existir.
Seguirem somiant
un estel de llibertat.
Som així de pesats;
ni sabem, ni podem, ni volem
no somiar.
Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
Sóc d'un país d'amistat
que li dóna la mà
a tothom que li l'estén.
Jo sóc de l'univers,
com no ho podria ser?
Si sempre caminaré amb el meu poble.
LETRA EN CASTELLANO
Porque soy pueblo
Siempre
caminaré con mi pueblo.
Dicen que
es pequeñito,
yo lo veo
enorme.
No, yo no
sé ser del mundo
sin ser
de algún lugar
enraizado en
el mundo.
Yo soy
del universo porque soy pueblo.
Junto a
la buena gente de la comarca
me sé
como un puntito
de la
galaxia.
Soy de un
país alargado
con islas
por la mitad,
inclinado
al oriente.
Siempre
caminaré con mi pueblo.
No tenemos
vocación
de
generales
ni de
emperadores,
Pero
tampoco es nuestro destino
vivir
pidiendo disculpas
por
existir.
Seguiremos
soñando
una
estrella de libertad.
Somos así
de pesados;
ni
sabemos, ni podemos, ni queremos
no soñar.
Siempre
caminaré con mi pueblo.
Dicen que
es pequeñito,
yo lo veo
enorme.
Soy de un
país de amistad,
que le da
la mano
a todo el
que se la extiende.
Yo soy
del universo,
cómo no
lo podría ser?
Si,
siempre caminaré con mi pueblo.
Letra en catalán y música: Joan Americ Ortega
Traducción al castellano: Juan Miguel Morales López
No hay comentarios:
Publicar un comentario